Els records de l'estiu del 93 se li planten al davant. Una becària acabada de sortir de la facultat. Una visita del president Pujol per inaugurar unes noves instal·lacions. Anar amb el cotxe de l'ENG de la tele. Cobrir la notícia per a la secció d'economia dels informatius del TN migdia. La fàbrica SATI de La Garriga. Els empresaris de la comarca amb els seus millors vestits contents de rebre la visita presidencial. Cops de colze per situar-se ben al davant. Així la musaranya va poder-los estudiar amb tranquil·litat, mentre ells reien les gràcies del president.
L'estiu del 93. Postolímpic i de crisi. Les colzeres de les americanes gastades. Alguns baixos dels pantalons esfilagarsats pels talons. Algunes sabates massa apedaçades i enllustrades per dissimular. I la petita musaranya que ja s'ho mirava tot.
Una visita per una nova etapa a la fàbrica. Bones paraules que volien donar confiança en el futur.
I la musaranya del futur, passant de llarg un matí de diumenge i veure que només hi restaven les runes, pedres que no s'aixecaven a un pam de terra. Restes de pintura en algun tros de paret. Tots els vells somnis esmicolats, tan lluny, com les paraules buides que es va endur el vent aquell estiu del 93.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada