Per això avui, mentre anava per un carrer fora veïnat, li ha cridat l'atenció un munt de llibres i papers esparsos amuntegats en un graó, davant de l'aparador d'una botiga que havia abandonat el negoci.
Entre els papers, poemes amb veu de dona. Semblaven exercicis com els que la musaranya ha fet durant anys i una recopilació de versos datats als anys 90 del segle passat.
Però les paraules i els sentiments abocats eren els mateixos. La petita musaranya se n'ha quedat un de record. Per recordar-li que per més que s'hi esforci, sempre acabarà trobant qui ho ha sentit, expressat i escrit abans.
I el més trist, que al final, tot pot acabar llençat de qualsevol manera en qualsevol carrer fora veïnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada