Trista musaranya

Musaranya, per què estàs trista?
Tenies el més dolç caramel als llavis i tu mateixa l'has escopit i t'has quedat el xarop amarg en ampolla grossa. Ara no et queixis, petita musaranya, ningú et va obligar. Vas ser tu qui va escopir i ara més val que t'acostumis a l'amargor. És ben sabut que els sabors amargs van bé pel fetge, potser així algun dia podràs pair aquesta pedra que ara t'hi has posat.
Ni en totes les nits d'insomni, ni en tots els udols a la lluna, ni amb litres de llàgrimes abocades al coixí, mai podràs tornar el temps enrere. I aquest és el més amarg de tots els sabors i la teva més gran condemna.

Musaranyes històriques

Dies que trasbalsen, amb incerteses, pors, esperances, ganes de lluita, nervis de nit de reis...
Un abisme d'incerteses al davant i de sobte trobar uns ulls desconeguts que et llegeixen la ment i tu també la seva. Les seves pors, les teves pors; les seves esperances són les teves esperances i notes que les seves ganes de lluita en un altre futur, encara per esdevenir, estan al costat de les teves. I llavors, en un instant, tens la confiança que tot sortirà bé.

Musaranyes al moll de la badia

Setmanes i setmanes tan intenses en esdeveniments que la pobra musaranya només ha pogut escriure un vers:

No faig peu en aquestes aigües negres

I enmig del remolí, una tranquil·la tarda de pau, d'estar una estona mirant l'horitzó i sentint-se al moll de la badia, mirant els vaixells marxar i deixant passar el temps, mentre dins del cap sona la veu d'Otis Redding.
El temps que l'ha fet córrer mentre l'horror s'ha escampat arreu.
Ara un nou temor, la calma sempre va abans de la tempesta i de moment les aigües encara corren negres.