Setmanes i setmanes tan intenses en esdeveniments que la pobra musaranya només ha pogut escriure un vers:
No faig peu en aquestes aigües negres
I enmig del remolí, una tranquil·la tarda de pau, d'estar una estona mirant l'horitzó i sentint-se al moll de la badia, mirant els vaixells marxar i deixant passar el temps, mentre dins del cap sona la veu d'Otis Redding.
El temps que l'ha fet córrer mentre l'horror s'ha escampat arreu.
Ara un nou temor, la calma sempre va abans de la tempesta i de moment les aigües encara corren negres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada