Trista musaranya

Musaranya, per què estàs trista?
Tenies el més dolç caramel als llavis i tu mateixa l'has escopit i t'has quedat el xarop amarg en ampolla grossa. Ara no et queixis, petita musaranya, ningú et va obligar. Vas ser tu qui va escopir i ara més val que t'acostumis a l'amargor. És ben sabut que els sabors amargs van bé pel fetge, potser així algun dia podràs pair aquesta pedra que ara t'hi has posat.
Ni en totes les nits d'insomni, ni en tots els udols a la lluna, ni amb litres de llàgrimes abocades al coixí, mai podràs tornar el temps enrere. I aquest és el més amarg de tots els sabors i la teva més gran condemna.