Aquesta entrada va ser escrita fa 4 dies, però al pitjar fet per enviar-la al blog va desaparèixer al ciberespai i no en va quedar tampoc cap constància a la carpeta esborranys. Misteris del mòbil quan treballes sense wi-fi i fent servir les dades mentre viatges. Per això tampoc no tinc fotos, perquè em demana la ubicació i mai la tinc activada i encara menys per pujar una foto de dies enrere. En fi,com que era una entrada sobre la resiliència, resilient la torno a reescriure.
Miro al meu voltant i veig gent a la qual les coses els han vingut donades, per herència, per nissaga, sense esforç.
I en canvi a la petita musaranya res no li ha arribat caigut del cel. Tot ha estat fruit de l'esforç i d'alguna petita casualitat agafada al vol. Però ella sap que no hauria volgut que fos d'una altra manera.
Resistir, lluitar i si es pot guanyar. A pesar de tot, que és una mica el seu lema de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada