Hi ha dones que tenien una granja a Àfrica i d'altres que somniaven que tornaven a Manderley. Jo tenia un blog incògnit on escrivia quan en tenia ganes. De fa un dies m'ho estic plantejant, des que he fet pública la seva adreça em sento exposada, amb menys llibertat. Fins i tot, em sembla que observo menys per no tenir motius de trobar alguna musaranya que m'inspiri una entrada del blog.
I en canvi escrivim per ser llegits, aquest és un fet irrefutable. Potser acabaré trobant l'equilibri necessari entre les musaranyes i la llibertat que dóna l'anonimat.
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
dimarts, 31 de gener del 2017
Musaranyes incògnites
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada