Musaranyes incògnites

Hi ha dones que tenien una granja a Àfrica i d'altres que somniaven que tornaven a Manderley. Jo tenia un blog incògnit on escrivia quan en tenia ganes. De fa un dies m'ho estic plantejant, des que he fet pública la seva adreça em sento exposada, amb menys llibertat. Fins i tot, em sembla que observo menys per no tenir motius de trobar alguna musaranya que m'inspiri una entrada del blog.
I en canvi escrivim per ser llegits, aquest és un fet irrefutable. Potser acabaré trobant l'equilibri necessari entre les musaranyes i la llibertat que dóna l'anonimat.

Musaranyes resilients

Aquesta entrada va ser escrita fa 4 dies, però al pitjar fet per enviar-la al blog va desaparèixer al ciberespai i no en va quedar tampoc cap constància a la carpeta esborranys. Misteris del mòbil quan treballes sense wi-fi i fent servir les dades mentre viatges. Per això tampoc no tinc fotos, perquè em demana la ubicació i mai la tinc activada i encara menys per pujar una foto de dies enrere. En fi,com que era una entrada sobre la resiliència, resilient la torno a reescriure.

Miro al meu voltant i veig gent a la qual les coses els han vingut donades, per herència, per nissaga, sense esforç.
I en canvi a la petita musaranya res no li ha arribat caigut del cel. Tot ha estat fruit de l'esforç i d'alguna petita casualitat agafada al vol. Però ella sap que no hauria volgut que fos d'una altra manera.
Resistir, lluitar i si es pot guanyar. A pesar de tot, que és una mica el seu lema de vida.

Bloqueig de musaranya

Porto una temporada de bloqueig creatiu. Pocs textos, tot es fa feixuc, no hi ha inspiració ni ganes de fer res. I les tasques pendents es van acumulant. Una s'atura, però la vida segueix inexorable i no espera. I el pic d'estres puja i la bola es fa més gran.
Cal trencar el cercle i posar-se en marxa. Que la pàgina en blanc s'ompli de paraules i que els projectes es vagin materialitzant.
I que el nou any ens porti de nous!