Quan veus el què és la manca de salut, és quan més la valores. Només cal passar un parell de dies a una sala d'urgències d'un hospital de ciutat gran per valorar el poc que tens a la vida.
Ser testimoni dels crits de l'agonia, només amb la separació d'unes ridícules cortines, fa que les musaranyes emmalalteixin i s'amaguin ben amagades per una colla de dies.
És dura la vida, però més dur i dolorós és deixar-la en una sala d'hospital, voltada d'estranys que només necessiten tranquil·litat i silenci. I adonar-se'n que són els cors solitaris els que més criden en aquests darrers moments.
Llavors la manida frase que hem llegit mil vegades a les notícies: va morir a casa seva envoltat pels seus éssers estimats es converteix en un ardent desig.
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
dimarts, 5 d’abril del 2016
Musaranyes malaltes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada