Quan no trobo musaranyes m'agrada mirar els papers que porta la gent, a veure si els trobo les seves musaranyes. L'altre dia al metro, a primera hora, una dona repassava els papers per una reunió que tindria a quarts de 12. Era una reunió de coordinadores de diversos serveis, serveis d'atenció i hospitalaris repartits per la ciutat, tot noms femenins i al costat els seus càrrecs. En total hi havia unes 12 coordinadores convocades. I al final el nom del director, un home.
Es necessita sempre un home per a que marqui les directrius? Cap d'elles podia assumir aquestes tasques? Els hi ho havien tan sols preguntat? O és el vell argument: sempre s'ha fet així.
Vaig començar el dia empipada amb el món.
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
divendres, 1 d’abril del 2016
Micromasclismes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada