Comptant musaranyes

Sempre estem comptant. Sempre hi ha aniversaris i efemèrides per celebrar. Aquest any ha tocat el de la Segona República. Època de canvis, de nous aires i de musaranyes lliures. República de mestres, on la renovació i la cultura va entrar el seu nas en un país que tenia un peu i part de l'altre al segle XIX, sinó més enrere. Època de canvis que els privilegiats de les èpoques anteriors van trepitjar i anorrear a través d'una guerra. Un país destruït on no van quedar ni les musaranyes.
Sort que alguns supervivents somiadors les van recuperar, en van tenir cura i ens les han fet arribar als nostres dies. Cal seguir lluitant i somiant.

Musaranyes malaltes

Quan veus el què és la manca de salut, és quan més la valores. Només cal passar un parell de dies a una sala d'urgències d'un hospital de ciutat gran per valorar el poc que tens a la vida.
Ser testimoni dels crits de l'agonia, només amb la separació d'unes ridícules cortines, fa que les musaranyes emmalalteixin i s'amaguin ben amagades per una colla de dies.
És dura la vida, però més dur i dolorós és deixar-la en una sala d'hospital, voltada d'estranys que només necessiten tranquil·litat i silenci. I adonar-se'n que són els cors solitaris els que més criden en aquests darrers moments.
Llavors la manida frase que hem llegit mil vegades a les notícies: va morir a casa seva envoltat pels seus éssers estimats es converteix en un ardent desig.

Micromasclismes

Quan no trobo musaranyes m'agrada mirar els papers que porta la gent, a veure si els trobo les seves musaranyes. L'altre dia al metro, a primera hora, una dona repassava els papers per una reunió que tindria a quarts de 12. Era una reunió de coordinadores de diversos serveis, serveis d'atenció i hospitalaris repartits per la ciutat, tot noms femenins i al costat els seus càrrecs. En total hi havia unes 12 coordinadores convocades. I al final el nom del director, un home.
Es necessita sempre un home per a que marqui les directrius? Cap d'elles podia assumir aquestes tasques? Els hi ho havien tan sols preguntat? O és el vell argument: sempre s'ha fet així.
Vaig començar el dia empipada amb el món.