Aniversari de la petita musaranya

Ja ha passat un altre aniversari de la petita musaranya. Una altra volta al sol ben complerta, després d'un any de traspàs.

La musaranya mira el camí recorregut, ara ja comença a veure's llarg, o almenys molt més llarg del que ella mateixa s'hauria imaginat mai.

I l'altra constatació és que els anys cada cop passen més ràpid. Recorda com a la infantesa els anys es feien llargs i feixucs, els Nadals quedaven molt lluny de l'estiu, els cursos semblaven eterns. Entre un aniversari i l'altre passaven moltes coses i molt de temps. De fa uns anys, el temps corre, una estació sembla enganxada a la següent. O potser de tant donar-li voltes al sol, ja li ha agafat la pràctica i ara pot fer girar-ho tot més de pressa.

I ara, inevitablement, ja ha començat el camí cap a un altre aniversari. Una altra volta al sol està en marxa!

Musaranyes enyorades

Mira la musaranya el blog i veu que cada cop espaia més les entrades. És difícil mirar musaranyes entre les quatre parets de casa.

Enyora la musaranya els seus viatges en metro. Enyora el contacte diari amb els companys de feina, i poder-se abraçar i a poder sentir les seves mans a l'espatlla. Enyora les ràpides estones del cafè o quedar-se a dinar de carmanyola a l'oficina. Enyora creuar-se gent pels passadissos. Enyora el seu telèfon que no parava de sonar.

Enyora coses que encara li agraden i també aquelles que detestava abans. Coses que mai s'hauria imaginat que es poguessin enyorar.

Ara el paisatge és sempre el mateix. Les conegudes parets de casa i les façanes dels veïns des dels balcons. I tot plegat està a punt de fer el primer aniversari. Un any enyorant les coses anodines que feien el dia normal. Ara el dia normal és petit i avorrit. Amb una realitat tan minsa que ofega. Sense perspectives de moviment. I la musaranya oblida que té un blog per escriure.