Musaranyes cansades

De perseguir quimeres, de rebre decepcions, de no sentir ja mai aquella mà amiga a l'espatlla, del dolor, de les sessions de rehabilitació pels genolls, de ser ella qui ha d'escriure, trucar, muntar dinars i sopars de retrobament, dels encàrrecs endarrerits, de no tenir ni cinc minuts de conversa per arreglar el món, de veure els rèdits electorals de la catalanofòbia, de veure que tothom vol cotxes i patinets elèctrics sense pensar d'on sortirà tanta electricitat i el preu que en pagarà el planeta...
I sobretot, cansada d'estar sempre cansada.