Mirades de musaranya

La petita musaranya contempla la vida i veu petites accions que poden ser molt significatives. Tasses que es comparteixen, gots i ampolles que es confonen i es presten. Aquell petit toc a l'espatlla o just pel damunt del colze, uns ulls que es tanquen en sentir una determinada veu al telèfon. Mirades que es creuen de lluny i unes pupil·les que es dilaten com si haguessin vist aquella gota temptadora en un gelat que regalima, un llavi mossegat per la comissura. I també veu les mirades brutes de la gent que els envolta i no els entén, la seva brutícia els cega.
La musaranya sap que compartiran plat ocasionalment i que quan està trista mentalment pensa aquell nom i un somriure li brolla als llavis.
La petita musaranya sap que no hi ha cap esperança en tot això, només alguns petits records desats en una capseta. Però també sap que els millors records de la vida són aquells que poden caber en una capseta, inexplicables al món, només els pot entendre qui els desa.