Poètiques musaranyes

Després d'Auschwitz algú es va preguntar si es podria tornar a escriure poesia. I s'ha demostrat que la Humanitat pot seguir creant poesia, després d'una guerra, després d'un genocidi, després d'un holocaust, després de l'ocupació de la franja de Gaza, després del genocidi entre hutus i tutsis i durant tots els naufragis haguts i per haver a la Mediterrània.
Seguirem creant poesia i algun dia succeirà altre cop aquell moment únic en que el subjecte poètic ensenyi el seu poema a l'objecte poètic que l'ha fet possible i de la màgia d'aquell moment potser en neixerà el més dolç dels poemes.

Aniversari de musaranya

Des de fa 17 anys tinc 2 aniversaris. El que em va dur al món fa un munt d'anys i el que un vespre no em va deixar marxar després que m'atropellessin. El cotxe em va embestir des del cantó esquerre, vaig volar pel seu damunt i amb el cap vaig trencar el vidre del davant. Vaig volar uns segons, uns metres, qui ho sap... i vaig aterrar sobre la meva esquena. Vaig estar uns segons, potser uns minuts inconscient. Quan vaig obrir els ulls el cel estel·lat era damunt meu i algú cridava amb totes les seves forces. Era jo. Va venir la policia i una ambulància. A l'hospital ningú no es podia creure que no tingués cap os trencat, cap lesió interna, cap hemorràgia cerebral... Només podien dir que no creien en els miracles, però sortir-se'n així, només amb cops que curarien en uns dies era inexplicable. Que celebrés cada any aquest fet. Que la vida m'havia concedit una segona oportunitat i que l'aprofités. En això estic.