Musaranyes intermitents

La vida és tossuda. Primer t'acostuma a uns ritmes i després te'ls trenca.
De vegades en tants bocins que sembla que mai tornarà a ser res normal. Hi ha fets que parteixen la vida de les persones i que saps que partir d'allà potser podran sobreviure, però ja mai més tornaran a viure. Que podran somriure un moment, però els moments plenament feliços probablement només es podran conjugar en passat.
La vida només serà una successió de dies, sols que surten i es ponen, un anar passant.
La resta, els que no hem estat afectats tan directament podrem reprendre les nostres monotonies, mentre preguem que mai res de semblant ens pugui passar a nosaltres i sabent que les nostres boles giren i giren dins del bombo.