Musaranyes viatgeres

Maletes obertes a mig omplir per començar uns dies de vacances fora de casa. Perquè les vacances ja van començar fa setmanes, però han servit per estar a casa, dormir, descansar, pensar, rebre una proposta de canvi de feina i de canvi de vida...
I ara cap a una altra banda del país, a deixar enrera la calor, carregar les piles que al setembre tot serà nou i engrescador, amb més feina i nous projectes. Però sense deixar anar del tot el que ha estat una de les millors èpoques professionals, només una ampliació del camí per on he estat caminant aquests darrers anys.

Musaranyes intermitents

La vida és tossuda. Primer t'acostuma a uns ritmes i després te'ls trenca.
De vegades en tants bocins que sembla que mai tornarà a ser res normal. Hi ha fets que parteixen la vida de les persones i que saps que partir d'allà potser podran sobreviure, però ja mai més tornaran a viure. Que podran somriure un moment, però els moments plenament feliços probablement només es podran conjugar en passat.
La vida només serà una successió de dies, sols que surten i es ponen, un anar passant.
La resta, els que no hem estat afectats tan directament podrem reprendre les nostres monotonies, mentre preguem que mai res de semblant ens pugui passar a nosaltres i sabent que les nostres boles giren i giren dins del bombo.