dimarts, 4 d’abril del 2017

Musaranyes silents

De vegades la vida interromp el seu ritme i sembla que tot s'aturi, ja sigui per unes hores o per uns dies i després tot es reprèn.  Però des que es va interrompre el ritme del blog no hi ha manera de recuperar-lo.
Petits succesos sense importància fan que per escriure'n una entrada no trobi mai el moment. 
I quan es va amb tant d'estrès es perden els ritmes i acabes despertant sense saber quin dia de la setmana és. I les musaranyes s'amaguen i no apareixen.
I quan no hi ha musaranyes, no hi ha blog.