De vegades la vida interromp el seu ritme i sembla que tot s'aturi, ja sigui per unes hores o per uns dies i després tot es reprèn. Però des que es va interrompre el ritme del blog no hi ha manera de recuperar-lo.
Petits succesos sense importància fan que per escriure'n una entrada no trobi mai el moment.
I quan es va amb tant d'estrès es perden els ritmes i acabes despertant sense saber quin dia de la setmana és. I les musaranyes s'amaguen i no apareixen.
I quan no hi ha musaranyes, no hi ha blog.
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
dimarts, 4 d’abril del 2017
Musaranyes silents
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada