Musaranyes maternals

Et quedes embarassada i al cap d'un temps tens el teu nadó. Creix sa i fort, ocupa pràcticament tot el teu temps i no t'importa, perquè el que importa és que creixi fort i feliç i així és com ha de ser. I de sobte, un dia, sense avís comencen els canvis de la pubertat i s'obren les portes de l'adolescència. Vol volar sol, no vol el teu temps, s'acaben els somriures i ja no ets especial. I després de no deixar-te entrar et retreu que et quedis fora i el dia que estàs al seu costat t'aparta amb una empenta. Les hormones i les emocions bullen amb una força tal que tots els camins que emprens semblen equivocats.
Però un dia vas ser mare i vas tenir aquest nadó i ja sabies que seria per tota la vida. Aquesta i només aquesta és la direcció que et cal seguir.

Musaranyes silents

De vegades la vida interromp el seu ritme i sembla que tot s'aturi, ja sigui per unes hores o per uns dies i després tot es reprèn.  Però des que es va interrompre el ritme del blog no hi ha manera de recuperar-lo.
Petits succesos sense importància fan que per escriure'n una entrada no trobi mai el moment. 
I quan es va amb tant d'estrès es perden els ritmes i acabes despertant sense saber quin dia de la setmana és. I les musaranyes s'amaguen i no apareixen.
I quan no hi ha musaranyes, no hi ha blog.