Musaranyes discròniques

De vegades anem contracorrent. Quan jo era una adolescent molt baixa de pes, la moda començava a la talla 42, on hi cabíem amb un parell més que fossin com jo. No trobava roba per vestir-me, si no era a la part infantil, la talla 14 em va valer fins els 25.
Els anys han passat, entremig hi ha hagut un embaràs i tot el que comporta, els anys m'han anat eixamplant, tot i que no encara fins a la talla 42 (és el que té tenir una estructura òssia molt petita), però ara la moda es situa entre la 34 i la 36.
Segueixo sense trobar roba que em serveixi. Les botigues de talla gran tampoc m'ajuden amb el meu metre i mig.
Abans la roba es feia a mida de qui l'havia de dur, ara amb el pret a porter, ja t'ho faràs per encabir-te tu dins d'alguna roba. Jo, de moment, vaig intentant-ho, però l'única solució que he trobat és comprar alguna cosa que m'agradi i després adaptar-la i personalitzar-la a les meves mides tan concretes.