Musaranyes de bambalines

Des de ben petita vaig veure que hi havia dos tipus de gent. La que viu per estar dalt de l'escenari i la que ho fa al darrera, a les bambalines. I després vaig saber una segona cosa, que jo pertanyia al segon grup. Al que mira, al que observa, al que sembla que no participa.
Però de fet és darrera de l'escenari des d'on mouen els fils, on si no hi hagués ningú, ningú no podria fer res a l'escenari. Qui és al damunt es creu el protagonista i rep els aplaudiments. Qui està al darrera queda invisible, però conscient de la seva feina tan poc reconeguda.

Musaranyes discròniques

De vegades anem contracorrent. Quan jo era una adolescent molt baixa de pes, la moda començava a la talla 42, on hi cabíem amb un parell més que fossin com jo. No trobava roba per vestir-me, si no era a la part infantil, la talla 14 em va valer fins els 25.
Els anys han passat, entremig hi ha hagut un embaràs i tot el que comporta, els anys m'han anat eixamplant, tot i que no encara fins a la talla 42 (és el que té tenir una estructura òssia molt petita), però ara la moda es situa entre la 34 i la 36.
Segueixo sense trobar roba que em serveixi. Les botigues de talla gran tampoc m'ajuden amb el meu metre i mig.
Abans la roba es feia a mida de qui l'havia de dur, ara amb el pret a porter, ja t'ho faràs per encabir-te tu dins d'alguna roba. Jo, de moment, vaig intentant-ho, però l'única solució que he trobat és comprar alguna cosa que m'agradi i després adaptar-la i personalitzar-la a les meves mides tan concretes.