Avui una petita narració estiuenca.
De moment, no té títol.
Enyorances de les estones que podem compartir. Que llargues es fan les tardes de diumenge, esperant que arribin els dilluns. "T'he enyorat molt, però que molt, ni t'hi imagines quant", va escriure ell. Ella ho va llegir al full girat que hi havia a la taula, però mai va gosar dir-li que ella, mesos enrere, havia escrit un poema on deia: i m'arrenco el cor, que ja no em serveix si tu no l'escoltes.
Es van enyorar i s'han retrobat. Ara i aquí, això és el que importa. Els petits moments compartits que estan per venir, el futur que es pot construir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada