Musaranyes reflectants

Vas per la vida ensopegant gent, veient diverses maneres de fer. Vas aprenent i vas coneixent tipus i actituds. Algunes t'agraden, d'altres et fan fàstic. Normalment, amb les que t'agraden procures establir relacions, amb més o menys èxit. Amb les que no t'agraden com més distància millor o directament a passar d'elles com de la pudor.
I entremig de la gent amb la que ensopegues te n'adones que la gent retreu als altres els seus propis defectes, quan destaquen el que no els agrada d'algú acostuma a ser allò mateix que a ells els manca. Les musaranyes són així. Es queixen del que tenen al davant sense veure que és el seu reflex al mirall. Algú, algun dia els dirà: ho sento, però tota aquesta merda és ben teva.

Sempre musaranyes

Ens posaran fibra òptica a casa. Com sempre que es fa una obra semblava fàcil quan ho penses. Però després mai ho és. En aquest cas la culpa és de la capseta del telèfon, que està pràcticament inaccesible i hem de pujar el cable des del carrer i creuar mig pis. Això vol dir deixar un grapat de parets buides per a col·locar el cable de la fibra òptica. Tot remenat i vells embalums que feia segles que no veuen la llum, tot pel mig dels passadissos. Antigues musaranyes treuen el nas i miren en el que s'ha convertit la nostra vida.

Musaranyes narradores

Avui una petita narració estiuenca.
De moment, no té títol.

Enyorances de les estones que podem compartir. Que llargues es fan les tardes de diumenge, esperant que arribin els dilluns. "T'he enyorat molt, però que molt, ni t'hi imagines quant", va escriure ell. Ella ho va llegir al full girat que hi havia a la taula, però mai va gosar dir-li que ella, mesos enrere, havia escrit un poema on deia: i m'arrenco el cor, que ja no em serveix si tu no l'escoltes.

Es van enyorar i s'han retrobat. Ara i aquí, això és el que importa. Els petits moments compartits que estan per venir, el futur que es pot construir.

Musaranyes generoses

Hi ha musaranyes que han tingut una vida dura i trista, amb retrets i desconfiances. Són musaranyes que creixen com poden, sense afecte i guanyant-se a pols les engrunes que aconsegueixen.
De sobte, un dia també pot sortir el sol per a aquestes musaranyes. Una mà amiga pot voler acaronar-les, donar-los una mica de l'afecte que sempre els ha estat negat.
Aquesta mà generosa mai imaginarà el que aquella petita carícia o aquell lleu fregament en passar, o aquella mirada una mica més tendra o una mica més llarga pot canviar el món de la petita musaranya.
Durant uns breus instants, la pobra musaranya podrà viure un altre món. Un món imaginat però incògnit. Un món que hauria de ser la regla i no la seva excepció. Uns breus instants fugaços que la reconciliarà amb la vida. Un món que, tant de sobte com ha aparegut, pot tornar a desaparèixer.
I la vida es tornarà a enfosquir per a la petita musaranya.