Doncs, d'un temps ençà res d"això és cert. Una paraula s'ha imposat al seu vocabulari i domina ara la seva vida: demà.
La musaranya va amunt i avall amb una llista de tasques pendents que no para de créixer, al final del dia recorda tasques importants que s'han quedat al capítol de pendents i pensa tranquil·la: demà.
I demà, diu demà i l'endemà, també. I no se sent culpable.
Potser és perquè el capítol de pendents no coincideix amb el d'importants.
Potser....