Sembla que tot torna a ser com abans. La gent ja pot sortir i treballar. La Meridiana ja bull de trànsit tot el dia. Es tornen a sentir les rialles dels nens al carrer.
La musaranya, però, no té ganes de sortir del cau. S'estima més seguir a casa amb els seus quefers. Ho prefereix trobar-se gent pel carrer. D'anar comptant quanta gent sense mascareta es va creuant. De fer cua a cada botiga. De no estar segura d'haver-se creuat un o una coneguda i no haver saludat.
D'arribar a casa i perdre mitja hora rentant el que duia posat, desinfectant les mans, les ulleres, la mascareta...
Noves rutines i la sospita que n'hauran de venir d'altres. I amb l'ombra d'un rebrot assetjant.
