Musaranyes porugues

Nits de foc a la Rosa de Foc, però també a mig Catalunya. La musaranya se sent petita i poruga. Mai ha suportat la violència, ni a través de les pantalles. Veure ara els seus paisatges enmig de la  violència i les flames l'entristeix i l'empetiteix. Mai ha cregut que la violència porti enlloc.
I ara la violència l'envolta i la banda sonora són les sirenes, els helicòpters volant baix, les furgones policials baixant la Meridiana a tota velocitat, carrers tallats, llums blaus que giren al cap del carrer del costat de casa...
La musaranya es fica al seu cau.
Nits de foc, i les que el vindran...

Parèntesi llarg de musaranya

La vida ha fet parèntesi aquest estiu i la musaranya pensava que quan comencessin els ritmes de la tardor tot tornaria a la normalitat.
Rutines, feines, quefers, el començament de les escoles...
Però el parèntesi de la musaranya no s'acaba de tancar i ella segueix còmoda al seu cau, sense sortir, sense deixar-se veure gaire, dient que farà coses que després es queden sense fer i sense donar explicacions ni retornar les trucades perdudes.