La petita musaranya desa els seus records i petits tresors en capsetes, sense nom, sense indicadors, sense instruccions. Només ella en coneix el contingut i perquè aquell objecte, per a molta gent inútil, per a ella representa tot un tresor. Van ser potser les mans que un dia el van sostenir el que li va atorgar valor? Va ser el fruit d'una tarda feliç el que li va donar categoria? Quin record pot portar-li a la ment que només per això decideix guardar-lo?
La musaranya somriu davant dels seus tresors. Potser s'imagina el dia en què ja no hi sigui i d'altres mans siguin les que obrin capses i sobres i no entenguin per què la petita musaranya va decidir no llençar cap d'aquestes rampoines. La musaranya somriu pensant que quan sigui al més enllà, potser no s'hi haurà pogut endur res, però almenys haurà deixat alguns dubtes en aquest món.
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
dimarts, 19 de febrer del 2019
Capsetes de la musaranya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)