Musaranyes que desapareixen, que marxen sense dir adéu. A la francesa.
Que saben per un missatge al grup que un bon amic està malalt i és incapaç d'enviar una resposta. De preguntar-li com es troba quan torna a la feina.
Musaranyes que viuen en un món de silenci on als qui l'envolten no els donen el do de la paraula o li neguen la tendresa.
Musaranyes inexplicables perquè ni elles mateixes saben per què ho fan.
Quan hi reflexionen, només poden respondre: "Jo no visc, només vaig fent".
Blog que parla de les coses curioses que ens passen a la vida, les que mirem, les que veiem, les que vivim... Encara que els altres ens diguin que estem mirant musaranyes!
diumenge, 25 de novembre del 2018
Musaranyes inexplicables
Etiquetes de comentaris:
amic,
món,
musaranyes,
paraula,
tendresa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)