Musaranyes silencioses

Musaranyes emmudides, esbatanades, que escriuen cartes que no envien, amb veu ronca de tan cridar a les manifestacions, que intenten veure entremig de la foscor, que canten cançons que gairebé havien quedat antigues feia 40 anys i que ara tornen a ressonar pels carrers...
Musaranyes que esperen un millor demà, però que aquest demà potser encara no serà el següent dia del calendari. Però igual que després de la tormenta arriba la calma, algun dia tothom podrà dormir a casa seva i abraçar els seus fills.
I aquell dia marcarà l'inici del veritable demà.