La musaranya es pregunta com és possible enyorar allò que no s'ha tingut mai, allò que sempre ha estat inabastable, a anys lluny de les seves possibilitats.
I ara, quan encara ho veu més enrere, quan es sent ella mateixa enmig de l'oceà, agafada a un parell de fustes per poder surar mínimament, l'enyor del que podia haver estat encara és més gran.
Ara només queda viure de la realitat i amollar els somnis.
divendres, 6 de juliol del 2018
Enyor de musaranya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)