Musaranyes lil·les

Parafrasejant Simone de Beauvoir, una no neix dona, arriba a ser-ho. Jo no vaig néixer feminista, però he arribat a ser-ho.
I veig que aquests dies sembla que molta gent, feliçment homes i dones, han emprès el mateix viatge i estan arribant a destí.
A veure si, per fi, podem canviar les coses i fer retrocedir fins desaparèixer el patriarcat.

Musaranyes maternes

Fa 16 anys que va néixer el meu fill i el destí ha volgut que aquest setzè aniversari coincideixi amb el seu treball de crèdit de síntesi i ara estigui pel Delta de l'Ebre, fora de casa, lluny de mi.
Potser per això que aquesta nit està sent llarga i no puc dormir.
Encara que ara és un adolescent que no vol saber res de la seva mare, sorrut i malcarat la major part del dia. I la seva mare pensant en que aquest any no hi haurà pastís d'aniversari, ni petons, ni estirades d'orelles. O si les hi ha ja no seran el dia que toca.

Contemplant musaranyes

I sentint el cant de la merla al capvespre, mirant els vols circulars de les orenetes, fixant-me en les formes canviants dels núvols, en com les cotorres roben algun nespre del pati del veí i com el sol es va ponent amb mandra, deixant intuir una nova nit que ho embolcallarà tot. Aquesta nit la lluna ja és decreixent i els musulmans ja estan desitjant que surti per poder fer un àpat.
Una tassa de te m'acompanya a la taula del balcó, mentre simplement respiro i contemplo musaranyes.