De vegades les musaranyes no troben res per mirar i es queden mudes.
Els esdeveniments es precipiten i la vida amb els seus quefers fan la resta.
I quan no es pot mirar, de vegades els altres sentits venen al rescat.
La vida no s'atura, només canvia el ritme del seu flux. Ara va molt de pressa.
Quan arribi la calma, potser apareixeran noves i emocionants musaranyes. Sobretot si sabem que ja són tots estalvis a casa.
Entrada trobada al blog, escrita l'estiu de 2018
Editada només per afegir-hi les etiquetes. Text original, encara que inexplicable, no estava gaire contenta aquell estiu, em sentia emmudida i esgotada.
