Musaranyes narcisistes

Seguint endavant amb la vida a pesar de les seves agrors.
Fent tard a una reunió que m'interessa.
Maleïnt el metro que fa un parell de dies que va del cul.
I mirant dues narcisistes que es fan una selfie assegudes als seients reservats, pendents dels seus somriures i de si els caps estan prou junts per sortir les dues a la foto. Sense que els importi el més mínim si porser algú realment necessita els seients.
Però darrera els seus caps buits, el rètol amb les icones de l'embarassada, la gent amb bastó i crosses i la mare amb el nadó les delaten i maleeixen.

Musaranyes amigues 2

La petita musaranya està dolguda amb algunes antigues amigues, però també se n'adona que entén millor l'himne dels Segadors, sobretot la part de l'endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Només la ufana i la supèrbia poden haver posat unes quantes paraules en unes boques que mai haurien gosat parlar així abans. Per això, la petita musaranya no ho ha dubtat gens: bon cop de falç a les falses amigues.

Musaranyes amigues

La petita musaranya està farta de sentir fa anys que la política pot fer perdre amistats. Ella sempre ha estat feliç amb un grup ampli d'amistats de tots colors i creences. Però l'altre dia a Facebook, dues havien desaparegut. I una altra va tenir una conversa d'allò més desagradable. La petita musaranya ho va deixar córrer i ara el contacte està trencat, sembla que definitivament.
La petita musaranya accepta diferents punts de vista, fins i tot els busca, però mai pot acceptar una falta de respecte o que no li donin dret a defensar el seu punt de vista. Si això representa perdre una amistat, potser és que la musaranya havia confiat en algú que no era digne de merèixer aquesta confiança. La vida és pèrdua i continuar endavant. I el món és ple de possibilitats i de gent per descobrir. Gent que de ben segur val la pena.