Dilluns de musaranyes

Els pobres dilluns tenen molt mala fama i tothom tendeix a odiar-los. Però què passaria si la gent no odiés les seves feines, o els seus caps, o els seus companys? Potser no serien tan denostats si arribar a dilluns signifiqués veure persones agradables o fer una feina ajustada a les capacitats de la persona i amb una remuneració justa.
Potser podríem convertir els dilluns en els nous divendres i enviar memes divertits de: "visca! Per fi ha arribat el dilluns!"
Bé, potser ara m'he passat i m'he oblidat que el dilluns arriba tot just després del cap de setmana. Aquest dilluns,a més, arriba després de la superlluna plena d'octubre i se m'ha emboirat del tot el cap.

Musaranyes en directe

Sortir a comprar i topar-se amb la mort en forma d'ambulància que atén una emergència. Veure la gent en cercle badant, perquè cada dia no et trobes amb un equip mèdic fent una recuperació cardíaca enmig del passeig. És migdia, fa sol i encara que estem a la tardor encara vestim d'estiu. No hi ha inconvenient a aturar-se i fer un vermut si et posen la notícia de succesos en directe.
Quan acabo de comprar i passo de nou per davant de l'espectacle, un d'ells cobreix el cos amb la manta. A la mateixa terrassa on l'home ha mort, un home escura la seva cervesa i d'altres segueixen mirant i menjant olives. Una vida s'ha acabat, però les dels altres continuen. Encara que tot hagi coincidit en el temps i l'espai, no cal deixar que un infart fulminant esguerri l'hora del vermut.