De vegades buscar musaranyes també serveix per no mirar. Molts cops al passadís de sortida del metro a plaça Catalunya hi ha un cec. Si el mires no tens cap dubte que és cec. S'ha tret les ulleres fosques i ensenya les seves conques amb tel blavós, no et deixa cap marge, amb la seva mirada buida enfocada al sostre del passadís. Cap rètol, les seves mans ben arrapades al bastó i una gorra als peus. I ell allà palplantat, notant les corredisses de la gent, que li passa pel davant mirant les seves pròpies musaranyes i sense dedicar-li ni tan sols una ullada de refiló, ni encara menys un breu instant per cercar pel moneder una trista moneda. Tothom corrents i sense mirar-lo, ignorant-lo voluntàriament, fent veure que cerquen una musaranya. I ell, allà palplantat, es passa les hores, mirant les seves pròpies musaranyes imaginades.
