Musaranyes alienes

Mirar musaranyes, no només les internes sinó les alienes. Avui, al metro, un home gran escrivia en un full arrugat que s'ha tret de la butxaca: "Y me pregunté ¿Qué soy? Y respondí Un ser humano, capaz de emocionarse, reir, pasar frío". Tenia els dits grocs i feia olor agre de tabac negre, calb i amb ulleres, vestit amb corbata, com tants homes abans.
Avui, mirant musaranyes, pel damunt d'una espatlla n'he descobert unes altres. D'una altra època, potser d'un altre món.

Mirant endins

De vegades les musaranyes no són només al nostre voltant, també les tenim a dins i quan hi mirem apareixen en forma de records, somnis, desitjos, allò que ens agradaria que esdevingués però que no ens atrevim a dir en veu alta. Són les nostres musaranyes internes que viuen dels nostres anhels.