Mirant dins

De vegades no volem mirar el que hi ha dins nostre, és més fàcil viure amb la màscara posada i anar només cap endavant. Però la vida no funciona bé així, cal mirar dins i canviar de màscara si cal, deixar enrere el vell i renovar-se. Però sobretot viure d'acord amb una mateixa i que el que hi ha a dins coincideixi amb el que es veu per fora.

Mirant el que hi ha

Ara, per qüestions de feina, cada dia agafo el tren per anar a L'Hospitalet. Cada dia el tren s'atura, després de sortir de Sants, al mateix punt, prop d'un senyal rodó que posa 65. Cada dia el mateix paisatge, el mateix senyal, el mateix edifici que sembla abandonat, però que té una banderola que diu que es lloga... i jo mirant per la finestra, mirant les musaranyes, arribant tard a la feina.

Mirant o veient?

Què fem primer mirar o veure? Mirem el que veiem? O potser veiem el que mirem? Podem mirar allò que no veiem?
I les musaranyes, saben elles si són vistes o si les mirem? Els importa?
Però un cop te'n trobes una, no pots deixar de mirar-la.